Aquest curtmetratge ens parla de la creativitat i de com hem de gaudir, divertir-nos i emocionar-nos amb les coses que fem. La nostra responsabilitat com a adults és alimentar els somnis dels nens transmetent-los aquesta creativitat.
Al principi del curt veiem un ximpanzé tocant el piano; es tracta d’un netejador del teatre amb un gran talent ocult. Quan surt de l’escenari, es troba amb el ximpanzé mestratge, els quals comparteixen una mirada que els porta a un flashback, on podem veure als dos ximpanzés de petit rebent una classe de piano amb una mestra estricta. Un dels ximpanzés segueix les normes marcades, tocant el piano de forma clàssica i resistint els seus impulsos per divertir-se. Mentre que l’altre ximpanzé, fidel a la seva necessitat de gaudir i divertir-se, és expulsat de classe per la mestra per sortir del camí marcat.
De tornada al present, veiem els dos ximpanzés a l'escenari, cadascun al costat de la cortina, i transformant la seva trobada en un duel de pianos, apassionat, creatiu, divertit, còmplice, revivint l'amistat que els unia.
Què els haguessin passat als dos ximpanzés si l’educació musical que havien rebut hagués estat l’exploració del que sentien i no la repressió?
Productora: Escola Superior de Oficis Artístics (ESMA)