El temor és una emoció natural i necessària; si no tinguéssim por, viuríem de manera temerosa fins al punt de posar constantment en perill la nostra vida. Per tant, el temor ens manté a salvo, preparant-nos per respondre a l'estímul perillós, ja sigui enfrontant-nos a ell, posant-nos a salvo o prenent precaucions.
Però hi ha ocasions en què, a causa de les experiències de la nostra vida i dels aprenentatges que obtenim, la nostra percepció de les coses que passen es veu alterada, fent-nos veure la vida des del punt de vista de la por. Aquest temor disfuncional s’allunya (una mica o molt) de la magnitud de l’estímul amenaçador, augmentant els símptomes d’ansietat i estrès, i dificultant que puguem gestionar la situació, o que evitem fer coses que realment seria bo per a nosaltres.
Quan aquest temor disfuncional ens atrapa, està present en el nostre dia a dia augmentant la ruminació (pensament en bucle). Aquest tipus de pensament no és productiu, no ens ajuda, simplement fa que augmenti més el malestar i no ens dóna sortida, és com el peix que s'enganxa a la cua.
Hem de ser observadors de nosaltres mateixos, i així poder adonar-nos quan apareix aquest pensament en bucle i poder frenar-lo, centrant-nos en el present. Podem respirar profundament i enfocar el nostre diàleg intern dient coses com: “després m’ocuparé d’això”, “ara estic bé”.
Thich Nhat Hanh diu:
La por ens manté enfocats en el passat o preocupats pel futur. Si podem reconèixer el nostre temor, ens adonarem que en aquest moment estem bé..