L'ADD és un trastorn de origen neurobiològic, El protagonisme del qual recau sobre el lòbul prefrontal, que és on es troba l'atenció i les funcions executives (la inhibició, la memòria verbal, el llenguatge interior autònom, el control de les emocions, la motivació, la planificació, la resolució de problemes i el control motor).
Aquestes funcions són precisament les que es veuen més afectades en les persones amb TDAH, i per això tenen dificultats a l'hora de:
- Establir objectius,
- Planificar, organitzar y Seleccionar,
- Ser capaços d'iniciar, desenvolupar i finalitzar accions necessàries,
- Evitar les distraccions del mitjà, encara que siguin estímuls de poca rellevància,
- Inhibir les conductes automàtiques,
- Veure si estan fent bé o no i prendre consciència dels errors,
- Preveure les conseqüències i altres situacions inesperades,
- Canviar els plans per corregir els errors i
- Controlar el temps.
L'ADD és com una orquestra, encara que estigui formada per grans músics, si el director (Funcions Executives) no fa bé la seva feina i no coordina la execució dels músics, indicant-los quan començar a tocar, quin ritme mantenir i amb quina intensitat executar les seves parts, l'orquestra igual podrà tocar, però la música no sonarà igual.
Però, què passa al cervell perquè es vegin afectades les funcions executives?
El cervell és una xarxa de neurones que envien informació d'una a una altra per poder realitzar totes les activitats i moviments del nostre cos. Però les neurones no estan directament connectades, sinó que entre elles hi ha un espai anomenat espai sinàptic, on es troben substàncies químiques anomenades neurotransmissors, que són els encarregats de transmetre la informació d'una neurona a una altra.
Hi ha ocasions en què els neurotransmissors no funcionen bé, i és aleshores quan la persona dona respostes errònies, lentes o exagerades.
Hi ha tres tipus de neurotransmissors relacionats amb l'ADD:
- La dopamina que té relació amb el plaer, la motivació, la recompensa i la cognició (memòria, atenció i resolució de problemes). Per aquest motiu, una de les característiques de les persones amb TDAH és que tendeixen a optar per recompenses petites i immediates enfront de gratificacions més grans i esperades.
- La serotonina amb el control de l'estat d'ànim i les emocions i
- La neropinefina o nodrenalina amb els processos d'atenció principalment.
Les persones amb TDAH presenten nivells baixos d'aquests neurotransmissors i, per tant, es veu afectada la informació que haurien de transmetre d'una neurona a una altra i del lòbul prefrontal a altres zones del cervell, i per tant, afectant a una resposta cognitiva adequada i al control dels impulsos de la persona.