En els casos en què el TDAH persisteix, amb l'entrada a l'edat adulta la simptomatologia pot variar.
El deficit d'atenció, per exemple, Es manté més o menys estable al llarg de la vida i en aquesta etapa evolutiva es manifesta amb:
- Dificultats per mantenir l'atenció
- Cometre errors per manca d'atenció
- Dificultat per planificar i organitzar
- Dificultat per gestionar i organitzar el temps
- Tendència a posposar les tasques i/o dificultat per acabar-les
- Facilitat de distracció
- Són persones oblidades i desorientades, per la qual cosa, per exemple, no saben on han deixat les coses.
Per contra, en la hiperactivitat, sí que hi ha canvis. En el nen s'expressa de manera més externa (no deixa de moure's, córrer, etc.), mentre que en l'adult l'expressió és més interna, és com un sentiment d'inquietud que el fa sentir accelerat, pel que la persona té una baixa tolerància al repòs i dificultat per relaxar-se.
Pel que fa a la impulsivitat, els adults, Poden actuar sense pensar prèviament en les conseqüències dels seus actes, tenen dificultats per adaptar-se als canvis i tolerar la frustració, a més poden presentar variacions en l'estat d'ànim. És cert que en algunes persones es pot observar una millora gràcies a que els adults utilitzen un pensament més reflexiu.
Les persones amb TDAH són molt persistents quan alguna cosa els motiva.
És important el diagnòstic durant la infància i l’adolescència perquè es pugui dur a terme un tractament correcte i així poder dotar la persona de tècniques d’afrontament, de resolució de problemes, de relaxació, de autocontrol, etc.
Aquells adolescents i adults que no han estat diagnosticats durant la infància o aquells que no han seguit un tractament psicològic adequat poden presentar:
- FALLIDA EDUCATIVA: Les persones amb TDAH tendeixen a obtenir menys formació acadèmica; només el 5% aconsegueix accedir a la universitat, independentment de la seva intel·ligència. Això és resultat de la manca d’atenció, la falta d’organització, de planificació i de problemes d’adaptació i disciplina en l’àmbit escolar.
- GRANS DIFÍCILATS EN LES RELACIONS DE PAREJAMENT: Hi ha comportaments derivats de l’TDAH que poden afectar les relacions interpersonals. Per exemple, la impulsivitat pot conduir a no pensar en les conseqüències dels actes, a parlar sense haver reflexionat prèviament i, en algunes ocasions, es pot arribar a utilitzar la mentida. Aquestes actituds afecten directament a l’altre membre de la parella i a la confiança entre tots dos. Els problemes de planificació i organització també poden afectar augmentant els motius de discussió. Això no vol dir que tots els problemes en què es trobi una parella que una de les parts presenti TDAH siguin responsabilitat seva. Cada persona té els seus defectes i qualitats, cada un ha de ser conscient de les seves limitacions i les seves virtuts, acceptant-les i treballant en elles. Al mateix temps, s’ha de respectar i adaptar a les de la seva parella. És important crear un clima de confiança i comunicació directa i transparenta.
- ACCIDENTS DE CIRCULACIÓ: La falta d'atenció i la impulsivitat poden afectar la conducció assumint més risc, més velocitat, més temeritat i, per tant, augmentant la probabilitat de patir accidents de trànsit i multes.
- AUTODETERMINACIÓ: Les persones amb TDAH comencen a consumir substàncies a una edat més primerenca i l’evolució cap a un abús o dependència és més ràpida que les persones que no presenten TDAH. A la publicació “CEREBRO I TDAH”, es feia referència al fet que les persones amb TDAH presenten baixos nivells de dopamina al lòbul frontal. Aquest neurotransmissor té relació amb els mecanismes de plaer, motivació i els sistemes de recompensa (entre altres). Quan hi ha baixos nivells, les persones tendeixen a optar per aquelles activitats que els puguin generar plaer, motivació i, per tant, una recompensa més immediata, tot i que en el consum de drogues sigui alhora perjudicial. La cafeïna, l’alcohol, el tabac, la marihuana i la cocaïna augmenten els nivells de dopamina al cervell (mitjançant diferents mecanismes) i, per tant, augmenten la sensació de plaer, motivació i recompensa. El cànnabis presenta el problema addicional que els seus efectes estan associats a problemes d'atenció, memòria i concentració, agreujant la simptomatologia de l'ADD.
- ALTRES SÍMPTOMES PSICÍTRICS: Com en la infància, és freqüent la presència d'altres trastorns psiquiàtrics associats a l'ADD, com poden ser el trastorn límit i antisocial de la personalitat, la depressió major i l'ansietat. En altres casos, es presenta una altra sintomatologia psiquiàtrica associada a l'ADD com la baixa tolerància a la frustració, la inseguretat, la irritabilitat, la inestabilitat emocional, l'insomni, la sensació freqüent de fracàs i la recerca de sensacions.
TOTS SOMEM GENSIONS, PERÒ SI JUZGUES UN PEIX PER LA SEVA HABILITAT DE FER ARBOLES, VIURÀ LA SEVA VIDA PENSANT QUE ÉS UN INUTIL.
ALBERT EINSTEIN
Bibliografia
Barkley, R. A. (2013). Prendre el control de l'ADD a l'edat adulta. Edicions Octaedro, S.L.
Bosch R, Escudier G, Ramos-Quiroga JA, Castells X, Casas M. Avaliació del trastorn per dèficit d'atenció en adults. En: Tomás J, Casas M. TDAH: Hiperactivitat. Nens inquiets i movilitzats. Barcelona: Editorial Laertes; 2004
Ramos-Quiroga JA, Bosch R, Nogueira M, Castells X, Escuder G, Casas M. Trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat en adults. Current Psychiatry Reports. Edició en Espanyol. 2005a; 2
Ramos-Quiroga JA, Bosch R, Castells X, Escuder G, Casas M. TDAH en l'adult: impulsivitat des de la infància. En: Ros S., Peris MD., Gracia R, Casas M. Impulsivitat. Barcelona: Ars Medica; 2005b